VALORACIÓ DE L'ASSIGNATURA

Aspectes positius que m’ha aportat

Un dels aspectes que he descobert és la importància de qüestionar-me el perquè de les pròpies actuacions, és a dir, no ens comportem perquè si, sinó que darrera de les nostres conductes existeix una forma d’interpretar el món que d’alguna forma condicionen la nostra visió i activitats. Així doncs, hem de tenir en compte que a vegades encara que tinguis un gran bagatge teòric i fins i tot estiguis totalment convençut de què vas en la mateixa línia que aquest, sinó ets capaç d’identificar que encara hi ha maneres de fer que se’t poden resistir degut a la construcció de molts d’anys de les teves creences i  experiències. Per tant, el camí de la reflexió serà l’única eina que et pot ajudar a ser conscient d’aquesta situació i a poder fer canvis, encara que sigui tot un repte. De totes formes l’educació en sí ja trobo que és un desafiament degut a que sempre s’ha d’estar cercant noves estratègies, activitats, mètodes, etc. per tal de poder innovar i anar una passa més enllà per no caure en la rutina i la desídia absoluta que des del meu punt de vista només porta a l’estancament dels aprenentatges i la desil·lusió i l’anomenat “burn out” de molts de professionals.

Per tant, la reflexió i la innovació són dos eines necessàries si volem  fer de la nostra professió un món de possibilitats que permeti que els nostres infants aprenguin de forma autònoma i desenvolupin un bagatge únic i personal amb el qual siguin el dia de demà adults competents.

Suggeriments

Pel que fa referencia a aspectes per millorar de l’assignatura només fer referència al tema del quadern quan a què hi ha hagut molta feina i el meu cas personal he anat un poc desorientada del que havia de respondre en alguns mòduls.

Per una altra banda hi hagut teoria que ha estat difícil de comprendre com és el cas de la lectura de les creences i que hauria estat bé poder-la haver treballat més en el seminari o a classe.

En definitiva massa temari i tasques tan del bloc com del quadern, lectures poc temps per aprofundir en algun dels temes com han estat les creences i per altra banda el tema la innovació, tenint en compte que per a mi són temes essencials de cara a l’educació.

Per la resta ha estat un plaer fer classe amb les dues i el plantejament dels seminaris m’ha semblat molt interessant i divertit perquè l’he vist molt pràctic i instructiu.

COMPETÈNCIES ASSOLIDES FINALITZAT EL PRÀCTICUM

Uns mesos enrere vàrem començar l’assignatura amb una reflexió sobre quines competències pensava que tenia assolides i quines aniria assolint amb la pràctica al Centre.

Per tant, una vegada finalitzat el Pràcticum i analitzada l’experiència viscuda puc dir quins aprenentatges he anat assolint i quins altres en quedarien per continuar treballant per tal  de millorar-los al llarg de la meva futura vida com a professional.

En relació a les següents competències treballades al bloc i en relació a l’assignatura reflectiré quina ha estat la meva trajectòria personal:

Quan a l’autonomia en l’aprenentatge, podria dir que m’ha ajudat molt el fet de poder observar contínuament en el centre on estava ja que moltes de les pràctiques que es duien terme pot ser no coincidien amb els marcs teòrics estudiats fins ara, per tant, aquest fet ha estat una font de motivació a l’hora de contrastar informació i posar en pràctica altres maneres de dur a terme segons quines actuacions com ara: el tema de posar normes a l’aula abans de començar una activitat ja que moltes normes es posaven una vegada que els infants ja les havien transgredit.

En aquest cas el fet de realitzar el Pràcticum ha estat una gran experiència en general per poder comprovar de quines teories, creences, actituds i conductes parteixen molts de professionals i poder contrastar-la amb la forma en la qual les duria jo a terme, d’aquesta reflexió he arribat a conèixer-me millor i veure quins són els meus punts forts i febles.

Així doncs he mantingut el meu nivell d’autonomia des d’un principi competència que ha fet que pogués anar millorant el meu propi procés d’aprenentatge dia a dia fins ara.

Pel que fa a la segona competència que va molt lligada a l’anterior, reflexiona sobre el propi procés d’aprenentatge, només puc dir que com ja vaig comentar a la primera entrada em defineixo com una persona molt curiosa i analítica per la qual cosa m’agrada contrastar contínuament informació com algun exercici que hem fet de la jornada escolar, del perquè seguien aquest ordre en les rutines i no unes altres, per què consideraven per exemple la psicomotricitat com àrea de coneixement més, per què al final de la sessió de psicomotricitat no es realitza representació, etc. I així una quantitat d’interrogants sobre els quals extreure reflexions de cara a la pràctica del Centre com a la pràctica que a  mi personalment m’agradaria posar en pràctica, segons la meva pròpia intuïció i uns determinats supòsits teòrics clarament.

A part també he identificat algunes pràctiques que  he dut amb els infants on estat massa directiva i hauria d’haver actuat més de guia, on pot ser no escoltat el que em volíem dir o no he parat la suficient atenció, on he volgut imposar unes normes i he tingut que rectificar aquesta actuació amb un consens d’aquetes amb el grup i des d’un principi i no  a posteriori, etc. És a dir, he reflexionat sobre errors comesos a la pràctica i he buscat de millorar  la pròpia actuació professional.

Així doncs, aquesta competència he de seguir cultivant-la i millorant-la perquè és la que pot donar uns fruits impressionants de cara a la qualitat dels processos d’ensenyança- aprenentatge dels infants que són els principals protagonistes de la nostra pràctica.

En referència a l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres, puc dir que en general he contrastat amb evidències part de les observacions fetes al centre sobre el seu funcionament i he reflexionat com aquestes com vaig fer a l’entrada del DAFO.

Pel contrari si que reconec que he consultat els documents de centre i la seva línia de treball, però pot ser no ha estat en el que més m’he basat, i per tant, seria un punt a millorar perquè els documents haurien d’ésser el reflex del que es fa al centre, encara que a vegades són només un ideal del qual el centre està lluny d’aconseguir un altre fet sobre el qual he reflexionat, però pot ser no extensament ni m’he  documentat lo suficient per poder arribar a unes conclusions més sòlides i contrastades.

En relació als processos d’ensenyança-aprenentatge he de dir que si m’he vist capaç de comparar marc teòric amb les pràctiques que s’estaven duent al centre i identificar els marcs teòrics del qual parteixen que en moltes ocasions com he assenyalat anteriorment no coincideix amb la pràctica que du a terme a l’aula.

L’únic que no he  posat en marxa és l’elaboració d’hipòtesis a partir d’un fet concret, encara que en algun moment ho he perfilat en alguna entrada sobre el perquè havia passat alguna cosa i he exposat les meves conclusions. Per tant, aquesta seria una subcompetència important que serveix després també de cara a l’avaluació d’una activitat o una pràctica, és a dir, si les accions plantejades succeiran conforme o no hem planejat.

Per últim, en relació al projecte de millora puc dir que l’experiència m’ha ajudat molt a veure que implementar un projecte de millora és sinònim de voler fer coses diferents, innovar, en definitiva anar més enllà del que se sol fer, per tant una forma d’avançar que sempre ha d’estar recolzada per documentació, fet que també conjuntament amb el meu grup ho hem dut a terme.

Pel que fa a la resistència i als obstacles si que vaig ser capaç de preveure alguns en funció per exemple dels material i fins i tot a l’hora d’observar aspectes que pot ser deixarien de banda per no haver-los tingut en compte de forma inicial, però altres com que la introducció dels instruments musicals obstaculitzarien el soroll dels altres elements del  parc no vaig ser capaç de veure-ho, evidentment conseqüència de la manca d’experiència professional. Així doncs, de cara a la posta de marxa d’altres projectes de millora serà una subcompetència a tenir en compte per poder reduir els obstacles a l’hora d’aplicar-lo amb més seguretat.

Per acabar realitzaré una breu referència  a algunes de les competències de Perrenoud com vaig desenvolupar a la primera entrada del bloc.

Ara faré referència a aquelles competències que crec que he millorat, per després destacar aquelles que he de continuar treballant perquè pot ser no les he acabat de desenvolupar del tot. Fent referència a l’organització d’aprenentatges podria dir que a l’hora de planificar una seqüència didàctica no tinc cap problema, pot ser la meva dificultat a vegades radica en l’explicitació dels objectius que em costa de concretar i si que és cert que no he tingut moltes ocasions de millorar-ho durant el procés de pràctiques. En relació a observar quins han estat els errors de la posada en marxa d’una activitat si que he de dir que degut al meu caràcter perfeccionista de seguida veig quines són les errades i per tant on hauria de rectificar per millorar el resultat.

El que no he pogut desenvolupar degut a la meva situació a l’aula ja que no es seguia una metodologia constructivista es treballar a partir de les representacions o dels interessos dels més petit que encara i així si que he pogut presenciar moltes situacions on aquests feien explícites les seves demandes sobre motivacions intrínseques que els atreien en moments determinats.

Una altra competència que he desenvolupat en aquest cas de forma vicària, és a dir, a través de l’observació i no  directament seria gestionar la progressió dels aprenentatges i elaborar dispositius de diferenciació, perquè he pogut deduir de la meva experiència que no tots els infants tenen el mateix ritme ni aprenen de la mateixa manera  i més quan poden tenir dificultats d’aprenentatge a nivell lingüístic com he pogut comprovar a l’aula on he estat. En aquest sentit, crec que seria suficientment capaç i ho he fet d’adaptar-me a cada infant tenint en compte la seva trajectòria de desenvolupament, avaluar i proposar diferents activitats com per exemple si un infant li costa més expressar-se de forma verbal, treballar-li i reforçar-lo, però buscar altres vies alternatives mitjançant les quals pogués també expressar vivències, sentiments, coneixements que no sigui aquella que més li costa o forçar-lo a que ho faci d’aquella forma.

Per una altra banda hi ha altres competències com la implicació als alumnes en els seus aprenentatges, la participació en la gestió de l’escola i informar e implicar als pares en les quals hauria d’haver tingut més temps o oportunitats d’aprenentatge que no he tingut per tal d’haver-les adquirit. En relació a la primera competència podria dir que no sé fins a quin punt es pot influenciar sobre la motivació de l’alumnat perquè els interessos d’aquests van canviant i a part com connectar-ho amb l’aprenentatge, com ja vaig comentar a la primera entrada penso que és una competència que necessitaria de molta observació dels infants i aprofundir que els mou, com per altre costat deixar-se assessorar per professionals que tinguin experiència en aquest camp. I per últim no sabria tampoc com introduir el tema de l’autoavaluació a l’alumnat, per tant, seria oportú tenir alguna persona experimentada en el tema que em pogués guiar, a part de documentar-me sobre aquest i seguir reforçant la meva autonomia en l’aprenentatge.

Quan a la participació en la gestió de l’escola si que he de comentar que quan vaig iniciar el pràcticum no em veia preparada perquè no havia treballat mai en cap escola bressol, però que una vegada acabat no he tingut ocasió de participar en cap projecte institucional, ni de coordinació de components ni tampoc de administració de recursos, per tant, espero algun dia si forma part d’una altra organització com aquesta tenir l’ocasió d’involucrar-me per poder afrontar aquest tipus de reptes que seran nous per a mi.

Per últim, i en referència a la competència sobre informa e implicar als pares, en principi per la meva experiència laboral em veia competent, però si que és cert que de cara al Pràcticum no he pogut presenciar ni participar en cap reunió informativa de pares ni activitat en la qual estiguessin presents aquests, així que serà una altra qüestió que espero en un futur agafar destresa per tal de desenvolupar una relació oberta i afectuosa amb aquests per tal que s’impliquin en la construcció de coneixements dels seus propis fills.

En relació a la competència sobre les noves tecnologies com vaig comentar al principi és una eina molt present al Grau i per tant puc dir que mitjançant el Pràcticum hem continuat fent servir eines com el bloc, el power point, altres com el movie maker mitjançant les quals he aprés noves fórmules i utilitats com és el cas del bloc pujar un power point o un pdf mitjançant l’slideshare. De totes formes, com a bona mestra hauré de continuar formant-me perquè segur que sortiran altres eines interessants i útils per poder portar a l’aula i millorar les nostres propostes didàctiques.

Per acabar la meva reflexió dir que seguir formant-se com tenir il·lusió, inquietud, ètica i uns valors clars del que volem aconseguir són competències o fites a la nostra professió que haurem de tenir presents dia a dia ja que a vegades no és qüestió només de dominar sinó de reciclar, mantenir, ampliar per poder anar avançant en totes aquelles qüestions que sempre estaran presents a la nostra vida i a la nostra professió.

Etiquetes:

-2.1. He anat assenyalant aquelles competències que he assolit i aquelles que encara no les he pogut adquirir per tal de ser conscient on he de millorar.

-2.7. He arribat a la conclusió de quines mancances tinc en relació a la meva pràctica professional i en alguns moments he exposat com podria millorar-la.

COMENTARI SOBRE ELS DOCUMENTALS i ELS PROJECTES DE MILLORA DELS COMPANYS

Documentals

En relació als documentals visionats al seminari comentaré un dels que més em va cridar l’atenció amb diferència ha estat l’Espai d’Eivissa  presentat com un projecte alternatiu que sorgeix com a resposta a altra forma d’educar amb uns valors que es basen en una educació lliure i sense imposicions sobre el que seria convenients aprendre.

Un dels aspectes que formaran part d’aquest projecte és el tema de l’educació emocional, em sembla que aquesta hauria ser un àrea de coneixement que formés part de totes les escoles i en l’escola tradicional ha estat una part oblidada, i pel contrari és una condició bàsica de l’ésser humà per desenvolupar uns valors de convivència, tolerància, igualtat i fins i tot una un bona autoconcepte i equilibri emocional.

En general em sembla una filosofia molt encertada basada en el joc i en l’adult com a guia que comparteix certes característiques amb el model constructivista on l’infant és el protagonista del seu propi procés d’aprenentatge.

Altrament si que observo que entre el conjunt d’organitzadors no hi ha adults amb una formació acadèmica necessària per poder des del meu punt de vista partir d’uns objectius concrets per tal que l’infant pugui tenir una desenvolupament harmònic en totes les àrees que contribueixen a aquest.

De totes formes, penso que és un projecte innovador e interessant el qual estaria bé poder fer un seguiment per tal d’observar quins són els seus punts forts i aquells on s’ha de millorar perquè tingui una evolució que encara que sigui lenta, també duradora i efectiva.

Coneixem el centre: Treball per projectes

La idea més clara i que  més m’ha agradat que reflecteix el treball per projectes, a part de què surt dels interessos dels infants, està que no hi ha una estructura definida com en el llibre sinó que va en funció del rumb que agafin els infants amb les seves curiositats on haurà interrogants que es contestaran i altres que pot ser tindrà diferents respostes fet que seria interessant que s’expliqués i aclarís als infants fins aquests ho puguin entendre.

En definitiva, em sembla una metodologia molt creativa i significativa on l’adult és també un altre participant del procés i on té l’oportunitat d’aprendre des de la visió d’aquests dels seus esquemes, errors, idees espontànies i fantasioses que aporten una màgia especial a tot el procés.

Projectes de millora

-Projecte un món de cartró de Can Cantó:

Aquest projecte des d’un punt de vista estètic i educatiu m’ha semblat molt atractiu i original ja que aprofitar aquest tipus de material per confeccionar aquelles estructures tipus túnel, rentadora, caseta, etc.

Si partim de l’idea que  com a estudiants tenim un pressupost ajustat i a les escoles a vegades tampoc hi ha masses recursos, la imaginació i la funcionalitat dels materials és una gran via per oferir als infants propostes diferents i lúdiques de cara donar un espai obert i millorat a altres formes de joc, de relació  i de comunicació que fins ara mancaven a aquest entorn des del meu punt de vista empobrit.

Encara i així, un dels aspectes menys afavoridor és que el material al ser de cartró corre el perill de què el desfacin amb rapidesa sinó en tenen suficient consciència i cura d’aquest els infants.

Per últim destacar com en aquest projecte s’ha tingut en compte diferents àrees a l’hora de treballar amb aquest material, penso la posada en marxa tindrà èxit degut a la quantitat de possibilitats que se li han adjudicat, després evidentment el resultat no sempre depèn del creador sinó de com els infants realment l’utilitzen.

-Projecte sobre el pati de Ses Païsses

En relació a aquest projecte crec que és un tant diferent a altres que havia pogut veure d’altres anys, fins i tot de l’escola bressol on estic de l’any passat.

El que he trobat original ha estat el tema de les lones i com varen comentar ells les diferents utilitats que els han donat que no havien previst.

A l’igual que oferir zones de descans que després també s’han utilitzat per joc simbòlic o motor.

Finalment el que em meravella dels projectes en general és que com a mestres podem fer disseny i planificar, però els infants són el que al final li donaran una utilitat diversa i en ocasions sorprenen al que t’ho has proposat i definitivament aquest és l’aprenentatge que ells ens proporcionen contínuament als adults per seguir investigant, dissenyant i proposant de cara a que puguin convertir-se en futurs adults competents.

Etiquetes:

1.3 Per realitzar aquesta entrada he contrastat informació d’altres blocs per tal d’ampliar la meva i així tenir aportacions d’altres persones que completen la pròpia.

1.4. Contrasto tan els documentals com els projectes amb la teoria donada fins ara al Grau per tant de treure conclusions.

PARC SONOR

Parc sonor from nachomei

Etiquetes: 5.2.

5.2. En aquesta entrada s'ha fet una anàlisi de necessitats per dur a terme el projecte de millora.

VALORACIÓ DEL PROJECTE DE MILLORA

Aquest projecte de millora com hem indicat va sorgir com una necessitat del centre per treballar la música en tots els nivells de forma conjunta perquè forma part d’un projecte global on cada aula té assignat el nom d’un instrument.

En un primer moment  varen pensar en uns objectius que recollien l’aspecte emocional perquè teníem pensat fer algunes activitats dirigides abans d’iniciar el parc sonor, però al fina l’idea del parc sonor anava en una direcció diferent a la que en un principi havíem plantejant nosaltres com a projecte de millora i per tant alguns dels objectius plantejats no són representatius d’aquest projecte i per aquest motiu s’hauran de canviar per altres. Així doncs, finalment el nostres propòsit va anar encaminat a una activitat de joc lliure d’exploració i d’investigació en la qual combinarien material estructurat i reciclat.

Quan al material, el reciclat és el que volíem que tingués més protagonisme en un principi per tal que discriminessin el so i el silenci, però va resultar que com hem observat a altres projectes de millora, el material reciclat va tenir el seu efecte, però aquest va ser anul·lat, sobre tot en els nivells de 2-3 anys, perquè els instruments musicals varen acaparar tota la seva atenció, i d’alguna manera anul·lant la discriminació del so i el silenci. La nostra reacció per tal d’aconseguir el nostre objectiu va ser en una de les últimes sessions retirar els instruments estructurats i d’aquesta forma es va recuperar l’interès pel material reciclat i que els infants experimentessin diferents sons i veiessin que alguns materials com les ampolles feien sorolls diferents i d’altres no em feien.

Una de les principals conclusions que hem tret és que el parc sonor per les característiques del material i el tipus d’activitat que considerem  de caire exploratori i manipulatiu seria més adequat, després de l’experiència obtinguda, pels dos primers nivells del centre que es situen entre els 0-2 anys per l’etapa evolutiva en la qual es troben que seria una etapa més sensorio-motriu. Mentre que pels infants de 2-3 anys haurien de fer propostes que contemplessin més la representació mental i guiades per motivar-los i anessin més enllà de la mera exploració.

Encara i així l’experiència ha estat molt positiva i enriquidora perquè aprens a valorar aquells aspectes que han servit d’aprenentatge tan pels infants com aquells susceptibles de millorar si tinguessin l’oportunitat de tornar a posar en marxa la mateixa activitat, però amb materials nous  i activitats guiades on si es poguessin introduir objectius que treballessin la part afectiva com la musical en un sentit més ampli.

5.4. Reflexiono sobre obstacles que s'han presentat durant el projecte de millora.

VISITANT ELS BLOGS DELS MEUS COMPANYS

Aquí deixo els enllaços dels comentaris que he publicat als blocs d'alguns

companys:

http://elscuriosos.blogspot.com.es/2013/04/bones-practiques-0-3-anys.html?showComment=1370691738261#c7205660024136056000

http://gaudeixdelcami.blogspot.com.es/2013/05/experiencies-0-3-anys.html?showComment=1370694800571#c665258944140166369

http://retallsinfancia.blogspot.com.es/2013/04/tres-experiencies-educatives-les-aules.html#comment-form

Etiquetes 1.3 i 4.2:

1.3. He escollit aquesta etiqueta perquè he necessitat visitar bastants blocs per contrastar tal de comparar amb les meves i així ampliar els meus coneixements i nodrir-me d'altres experiències i punts de vista.

4.2 He escollit aquesta etiqueta perquè es tractava justament d'identificar quines pràctiques semblaven més interessants i òptimes per agafar idees de cara a la pròpia pràctica en el centre.

PARC SONOR

RECERCA SOBRE PLANS DE MILLORA

En un principi, un pla de millora sorgeix per una necessitat o mancança per part d’una organització que és susceptible d’introduir canvis que siguin perdurables i per tant es mantinguin al llarg del temps mitjançant una planificació, posada en marxa i posterior avaluació d’aquest.

Una vegada he estat explorant de la mateixa forma que ho fan els infants, una  bona estona per la xarxa, encara que he de reconèixer que m’ha costat trobar plans de millora 0-3, el resultat final de la meva recerca ha estat el següent:

Projecte d'intervenció de psicomotricitat

Inicialment he escollit un projecte d’intervenció que és de psicomotricitat que m’ha semblat interessantíssim  perquè  suposa segons les mestres que ho duen a terme una revisió del projecte curricular que afecta a tot el centre de forma global, mestres, pares, infants, metodologia, etc.

El projecte en un principi surt com a contrapartida d’una renovació pedagògica, d’una altra mirada envers aquesta àrea de coneixement obtinguda la formació ja que són dos mestres que han realitzat un postgrau de psicomotricitat i a partir d’aquesta font de coneixement s’han plantejat  una millora per tal de treballar un aspecte vital pels infants  d’aquestes edats.

El marc teòric del qual parteixen és de la pràctica psicomotriu d’Aucouturier en la qual  destaca la pràctica psicomotriu com << un proceso de ayuda que acompaña al niño/a en su propio itinerario madurativo, que va desde la expresividad motriz y el movimiento al acceso a la capacidad de descentración. En este proceso son atendidos los aspectos primordiales que forman parte de la globalidad en la que se hallan inmersos los niños/as en esta etapa, tales como la afectividad, la motricidad y el conocimiento, aspectos que irán evolucionando desde la globalidad a la diferenciación, de la dependencia a la autonomía y de la impulsividad a la reflexión (García Olalla,1995).

Partint d’aquesta base el que es vol aconseguir és que l’infant desenvolupi les seves pròpies capacitats físiques i psicològiques a partir del moviment aspecte que va molt lligat a les emocions i al desenvolupament del pensament. 

Per aconseguir dur endavant el projecte es farà una reestructuració dels materials i condicionament de la sala on es dugui a terme perquè es pugui aconseguir dotar aquest ambient de la seva finalitat, això si adaptant fet essencial,  les sessions a cada grup d’infants segons l’etapa evolutiva en la qual es trobin, fins i tot els infants més petit (0-1 anys) que en alguns centres pot ser no es tenen en compte per  aquesta pràctica perquè la sala no està adaptada a aquest nivell.

En relació al material m’agradaria destacar que a algunes sessions s’introduiran materials diferents als típics estructurats com capses de cartró, teles, robes que poden donar joc a altres tipus de funcions, textures, possibilitats al material existent en aquestes sessions. En definitiva, em semblar una bona estratègia aquesta combinació, a més a més, així també es podrà valorar si aquest tipus de materials criden o no més l’atenció i quines possibilitats a part de les que nosaltres com a adults hem pensat, poden donar-li els propis infants.

Per una altra banda, la qüestió d’implicar a les famílies en aquest projecte, fer-les partícips de com els seus fills posen a prova les seves capacitats físiques i la seva forma de viure-les, així com l’evolució que faran en els pròxims mesos em sembla una iniciativa molt encertada per tal de compartir i fer visible del què es fa l’escola bressol i amb quina finalitat.

Per tant, trobo fascinant que els mestres tinguin iniciativa, surtin dels seus centres per formar-se i d’aquesta forma puguin així transformar i aportar nous coneixements i experiències per tal de contribuir a una pràctica docent innovadora.

He escollit les següents etiquetes per aquestes raons:

1.3 Perquè a part de buscar per la xarxa plans de millora, he cercat blocs tan dels companys com d’escoles bressol per tal d’ampliar la meva visió i agafar idees per elaborar aquesta entrada.

 1.4 Perquè he buscat fonts d’informació per tal de documentar i contrastar amb la teoria la posta en marxa d’alguns projectes de millora.

5.1 Perquè he pogut apreciar i valorar si aquests projectes de millora els considero òptims perquè s’adeqüen als marcs teòrics que considero adients a partir de la formació rebuda fins ara.

PROJECTE DE MILLORA: PARC SONOR

BONES PRÀCTIQUES 0-3

1-Juguem amb magranes:

Aquesta iniciativa m’ha cridat l’atenció perquè treballen amb un element amb el qual els infants han estat en contacte durant un temps a la classe, i pot ser la mestra per necessitat o interès dels infants ha decidit que era el moment de posar en marxa el descobriment del que amaga la magrana , i per tant, així que els infants experimentin, manipulin i descobreixin a part d’aquesta.

El que més m’ha agradat ha estat com ha distribuït l’espai i la disposició dels materials per tal de comprovar quines possibilitats desenvoluparien els infants a partir d’aquests. De fet queda reflectit en les observacions recollides i anotades al costat de les fotografies que documenten aquesta experiència.

Finalment, les passes i el temps que ha deixat perquè aquests vagin experimentant i fent per tal d’adaptar-se a la situació i al material, importantíssim perquè es llancin a l’aventura que suposar el manipular i descobrir experiència noves i gratificants com aquesta.

                                                                 

2-La llum:

Aquesta proposta m’ha fascinat totalment.  A vegades, no es té en compte que a partir de qualsevol element natural poden sorgir una quantitat de propostes impressionants que segur que captivaran l’interès i la motivació de l’infant, a part de les possibilitats que aportaran al seu desenvolupament global.

El que  més m’atreu d’aquesta proposta és la quantitat d’activitats que es poden fer sense excés de material i les situacions que es poden oferir als infants com ara amb llum natural, artificial, les diferències entre la foscor i la llum, etc. En relació a aquest factor com és el cas de la foscor, punt important que produeix, no a tots , però si a una majoria segons quines edats bastanta por, per tant, és una possibilitat que ofereix  treballar aquesta emoció,  superar-la i de donar-li alternatives divertides i lúdiques al bagatge de l’infant. I d'aquesta forma poder observar les diferents sensacions que li produeix a aquest quan està a la llum i quan està a la foscor, quines accions realitza, el mouen i li resulten més plaents o no per tal d’anar guiant al mestre a l’hora de fer més propostes interessants i donin pas a la creativitat d’aquest.

En definitiva, crec que és una proposta que dóna molta autonomia per tal que l’infant vagi creant sense la intervenció de l’adult.

3- Treball en equip:

Principalment he escollit aquesta pràctica pel tema de l’observació, és a dir, crec que és interessantíssim poder comprovar només contemplant com actuen els infants quines situacions, espais o materials els ajuden a compartir, a relacionar-se i en definitiva a crear vincles i desenvolupar valors, actituds, comportaments i habilitats.

Personalment considero la cooperació en aquest cas el treball en equip fonamental pel futur dels infants, com ho és, en el present dels adults, per tant totes aquelles iniciatives que preNgui el mestre per afavorir aquestes situacions a l’escola bressol o l’escola em semblen magnífiques, i clarament educatives.

Aquestes dues etiquetes m’han semblat representatives de l’entrada:

3.2. En aquesta entrada s’analitza una part del funcionament d’alguns centres i en aquest cas es refereix a dinàmiques de treball sobre les quals es reflexiona.

4.2. En un principi he identificat i seleccionat aquelles pràctiques que he trobat que concorden amb el que consideraria com una bona pràctica degut al tipus de metodologia i en principi a la creativitat i funcionalitat d’aquestes.

  

INGREDIENTS PER UNA BONA PRÀCTICA

Al seminari hem estan descrivint vàries situacions que identificaven com a bones pràctiques de forma individual, cadascú del centre on està. A continuació, hem intentat destriar quins serien aquells ingredients que  podrien definir el que és una bona pràctica com ara:

-Tenir en compte les necessitats i motivacions dels infants.

-Respectar el ritme individual de cada nen/a que tenim al davant.

-Partir de l’observació per esbrinar els interessos o dificultats que presenten aquests.

-Durada d’aquestes pràctiques, és a dir, si es fan de forma continuada o puntual.

-Programar i planificar totes aquelles accions que posen en marxa al centre.

-Disposar d’un diari on es plantegin dubtes, dilemes, qüestions sobre aquelles situacions que no les veiem o tenim clares.

-L’avaluació i l’autoavaluació de les accions passades.

-Disposar de suport al centre d’altres companys que també  aportin la seva mirada, és a dir, a part de l’auto-observació, tenir un observador externs que ens pugui guiar.

-Ajustar el temps que  sigui necessari a cada pràctica sense deixar emportar-nos per les presses o els horaris rígids.

-Patir d’un vincle afectiu fort i segur amb els infants.

Etiquetes 1.2 i 4.1:

1.2. Reflexiono sobre el que és una bona pràctica, sobre els elements que ha de tenir.

4.1. La identificació d’aquesta bona pràctica es realitza a partir d’uns marcs teòrics que es basen en una concepció determinada de com s’ha de dur a terme una determinada pràctica.

DESCRIPCIÓ D'UNA BONA PRÀCTICA AL NOSTRE CENTRE

El moment del canvi de bolquers

Una vegada ha finalitzat el pati, la tutora va agafant, per una banda un a un a aquells infants que els venen a recollir-los abans de dinar,  i per una altra a aquells que també ho  requereixen en aquell mateix moment.

En un principi, els infants pugen per una escaleta que tenen en el lateral del canviador i quan arriben a dalt es tomben. A continuació, la tutora li dedica un temps, el qual el canvi es converteix en una pràctica lenta,  on s’encarrega molt meticulosament de la cura física i psicològica de l’infant.

Així doncs, mentre els treu el bolquer i els neteja amb delicadesa, a la vegada, entaula una relació d’afecte on els dedica una mirada, un somriure, carícies, i fins i tot converses sobre temes relacionats amb la seva vida familiar o sobre activitats que s’han fet a classe, el dinar, qui vindrà a recollir-los, etc.

El que he pogut observar és que es dóna una complicitat entre l’educadora  i l’infant on hi ha un intercanvi comunicatiu constant, on intervenen tot tipus de factors com gestos per part de la tutora i del nen, de la mateixa forma que converses on l’infant expressa tot de tipus de sentiments com alegria, sorpresa, o fins i tot desgrat, si es presenta alguna situació que no els agrada o el fa mal alguna part del cos,  que són acollits per aquesta amb comprensió i paciència.

Respecte a aquells moments en els quals l’infant presenta rebuig cap a aquesta situació ja sigui perquè no li resulta plaent o perquè en la majoria d’ocasions és degut a alguna al·lèrgia o irritació cutània, la seva actitud resulta empàtica i de consol cap a les manifestacions de malestar d’aquest.

Penso que aquesta resulta una bona pràctica perquè l’objectiu en principi no és només el benestar físic de l’infant, encara que és un aspecte vital i essencial a la pràctica docent,  sinó que també es dóna l’oportunitat a aquest de què visqui aquest temps  d’intimitat amb l’educadora, ja que la majoria d’ocasions el contacte que l’infant té amb la seva educadora és en gran grup. Per tant, aquesta pràctica dóna aquest espai i temps privilegiat on es forja una bona part del vincle afectiu.

Altrament, un dels dilemes o qüestions  que ens pot sorgir o ens podríem plantejar seria si aquesta pràctica la duu a terme amb tots els infants o només amb alguns? En relació a aquest interrogant el que podria dir és que si que és cert que amb alguns infants si són poc reactius, és a dir, més tranquils o els costa més la interacció, pot ser ella no els estimula o interactua amb ells de la mateixa forma. Per tant, el que sol succeir és que no s’observa aquesta relació íntima i rica d’intercanvi de mirades, somriures o expressions verbals o no verbals, sinó pel contrari absència d’intercanvi comunicatiu i silenci per part de la tutora i de l’infant. De totes formes aquest silenci també pot ser significatiu ja que l’infant està entretingut observant a la mestra o qualsevol altre element de la situació (companys, la tapa de les tovalles, etc.), per tant, l’infant està a ple amb la situació i no necessita altre tipus d’estímuls, sinó es deixar cuidar i netejar, mentre aprofita per relaxar-se i distreure`s. O pel contrari, està inhibit i li costa per la raó que sigui establir contacte amb l’adult. Així que crec que com a docent ens haurem de fixar perquè hi ha infants que interaccionen més o menys que d’altres, és degut al seu caràcter o en tot cas hi ha alguna actuació nostra que estem posant en marxa que pot estar ajudant a alguns infants, però inhibint a altres? Aquestes i altres qüestions les haurem de tenir en compte per tal d’anar avançant en el camí d’optimitzar aquells aspectes que són essencials per un bon funcionament del centre, personal i principalment del grup d’infants.

En general podria dir que aquesta pràctica em sembla adient i correcta. Encara i així sempre es poden realitzar aportacions per tal de millorar totes les situacions que es donen a la nostra tasca com a docents. La meva aportació en relació a aquesta, en concret, seria prendre consciència de amb quins infants interactua més i per què. El  fet de prendre consciència de què  està succeint amb alguns nens per tal que no els estem estimulant com als altres o què  ens està entorpint la nostra  interacció més amb ells.

Per altra banda, ens hauríem de qüestionar  quines creences hi ha al darrera d’aquesta manca d’estimulació , per exemple,  si el nen no em busca amb la mirada és perquè no  en necessita i com a conseqüència no és necessari realitzar cap actuació concreta amb ell.

En definitiva, haurem de tenir en compte que les nostres creences  poden influir moltíssim a la nostra pràctica, i fins i tot, perjudicar-la i inhibir comportaments en els infants. És a dir, si nosaltres pensem que aquells infants que no interactuen és perquè no ho necessiten estem realitzant atribucions sense tenir la certesa, i pot ser és al contrari li costa interaccionar i d’aquesta forma estem reforçant aquesta dificultat. Així que serà important també saber quan li succeeix a l’infant una determinada dificulta, per exemple, si és només en aquesta situació, en general, a vegades, no es poden generalitzar conductes ni comportaments ja que és una altra creença errònia que pot interposar-se a la nostra feina.

Per tant, només m’agradaria afegir que per tal de dur a terme una bona pràctica es qüestió d’anar madurant-la, veient primer aquells aspectes que no ens estan ajudant a que ho pugui ser, i a posteriori posant en marxa aquells que sí la poden millorar. Encara i així la part més complicada és saber o esbrinar quins són aquests.

He escollit les següents etiquetes:
3.1 Aquesta etiqueta l’he posada perquè fa referència a qüestionar-se pràctiques o fets que succeeixen al Centre i reflexionar sobre aquests.
3.3 En aquesta ocasió si que ho contrasto amb les programacions del centre on es contempla la filosofia  que segueixen en relació a les pràctiques, en aquest cas, les rutines del centre.

COMPARACIÓ DE DE DIFERENTS JORNADES

En torn a l’exercici de contrastar la nostra jornada amb la d’altres companys, en el meu cas personal, l’he realitzat amb una companya que està realitzant les pràctiques a Sant Antoni. 
En un primer moment, el procediment que hem seguit ha estat llegir les jornades que havíem descrit cadascuna en el nostre bloc, i una vegada llegides, hem prosseguit amb un contrast verbal d’aquells aspectes que pot ser no ens havíem quedat massa clars dels nostres escrits. Aquest fet ens ha ajudat a entendre millor l’estructura horària de la nostra escola bressol i les seves diferències. 

Per tant, en un principi, hem pogut apreciar que l’horari de l’escola bressol de la meva companya és més estructurat i fixe que el de l’Escola bressol on estic jo realitzant les pràctiques, és a dir, tenen un horari que es compleix tal qual i no permet masses variacions, mentre que a on estic jo, l’horari exceptuant l’esmorzar i el menjar és bastant més flexible, on les activitats, horaris del pati i l’hora de psicomotricitat es poden intercanviar segons les necessitats dels infants o les circumstàncies que puguin anar sorgint durant la jornada. 

Per un altre costat, la distribució dels d’alguns moments de la jornada en alguns aspectes és molt diferent. Per exemple, en el meu cas l’esmorzar és a les 9.30 del matí, mentre que en el seu, particularment, és a les 10.00. En el meu cas, hi ha molt d’espai entre l’esmorzar i el dinar, en el seu no hi ha tanta distància horària perquè acaben més tard d’esmorzar. Un altra disparitat observada és a l’horari del pati, en el seu horari el pati dura uns 45 minuts, mentre que a la meva escola bressol l’horari del pati pot a anar d’una hora a una hora i mitja, per norma general, depenent de si hi ha activitats programades o no per aquell dia. Respecta a les activitats només comentar que al meu Centre no hi ha activitats programades eventualment, sinó depenent del que decideixi la tutora i al Centre on està la meva companya sempre hi ha una activitat programada a l’horari establert de 11:00 a 11:45. Altrament, a l’horari de la meva escola bressol no es contempla a la distribució horària un moment tan important com és el descans, això no vol dir que no existeixi, però no com a una rutina o hàbit marcat dins l’horari. Així doncs, a Sant Antoni si és una rutina marcada que està prefixada a l’horari i la qual es du a terme diàriament. Un altre aspecte diferenciador a destacar és el moment de la higiene. A l’escola bressol on estic realitzant les pràctiques el canvi de bolquers es va realitzant de forma progressiva, a primera hora del matí quan arribar, després de l’esmorzar, després del pati, i per últim ja se’ls canvia a tots abans de la sortida quan venen a recollir-los els pares. A l’escola bressol de la meva companya es realitzant un canvi general a tots els infants després de l’esmorzar i després del pati és du a terme a tandes depenent dels infants que ho necessitin i aquells que no. Pel que fa a l’hora de l’esmorzar i el menjar hem trobat estils variats quant a que a l’Escola bressol de la meva companya no es posen el pitet i a l’hora de dinar sí, mentre que pel contrari a l’escola bressol on les faig jo si que és un hàbit que els infants tenen molt adquirit el de posar-se el pitet tant a l’hora d’esmorzar com a la de dinar. En relació al moment del menjar varen estar dialogant bastant sobre aquest i varen descobrir algunes divergències interessants quan al tipus de pitet que utilitzaven els infants de la seva escola bressol que a mi em va sorprendre gratament perquè va ser una novetat interessant d’afegir al meu bagatger personal ja que mai m’ho m’hagués imaginat. En aquest cas, el pitet que utilitzen a l’altra escola bressol és de plàstic i du una mena de curvatura on els cau el menjar que després el tiren a un calaix i és molt més pràctic de fer net. En canvia l’escola bressol on estic jo, fan servir els típic pitets de tela que es tenen que netejar diàriament perquè es queda tot el menjar aferrat, per tant, arribo a la conclusió que els pitets utilitzen on està la meva companya són més pràctics i donen més autonomia als infants i menys feina a l’adult. 
Per últim, també hem pogut contrastar la dissimilitud que hi ha a l’hora de posar en marxa l’assemblea. A l’escola bressol de la meva companya he trobat que és molt original la pràctica que duen a terme que consisteix en utilitzar el símbol de la classe (cavallet de mar) on està la foto de cada nen i l’han de col·locar al taulell d’assistència. En canvi, l’assemblea a la meva aula és molt senzilla i poc original i crec que es fa massa ràpida segons hem comentat amb la meva companya ja que ella diu que on està ella s’ho prenen amb calma i deixen a l’infant que vagi al seu ritme col·locant les fotos dels infants que han vingut. Pel contrari on estic jo, ensenyen la foto, han de reconèixer a l’infant, i de seguida acaba amb la tasca i les guarda. En definitiva, podria dir que hem trobat moltes diferències tant a l’horari com a la metodologia en algunes de les rutines o hàbits que estan presents a les escoles bressols on estem fent pràctiques. Per tant aquestes desigualtats a mi personalment m’han fet reflexionar i ampliar la meva visió de què depenent quina sigui la teva visió de l’infant o de la tasca educativa contemplaràs aspectes o no en l’ horari o en la metodologia que consideres essencials per un bon desenvolupament d’aquesta. Per tant, en base aquest concepció de la tasca educativa funcionarà d’una forma o una altra. 

De totes formes, la gran diferència que he trobat entre una escola i altra és que una és més moderna quan a la metodologia, espais i ambients per fotos que he pogut apreciar al bloc de la companya i del contrast de l’horari realitzat, encara que una amb una gran rigidesa en torn als horaris. I per l’altra banda, on estic realitzant jo les pràctiques hi ha molta més flexibilitat aspecte que trobo molt positiu, encara que a vegades tinc la impressió que aquesta flexibilitat va més en favor de l’adult que de l’infant, però la metodologia em sembla a vegades molt tradicional i poc innovadora. 

En aquesta entrada he trobat adient destacar aquesta etiqueta: 
3.2. En aquesta entrada contrasto informació i la evidencio sobre la jornada del centre i després en aquest cas la contrasto amb la d’altre Centre, traient conclusions sobre les diferències extretes.

CREENCES II (OBSERVACIÓ D'AULA)

Situació observada a classe:

L’hora de 10:00 a 11:00 és una estona que es dedica a la realització d’activitats. En un principi, comencen amb algunes cançons com: “Sol solet”, “Caragol treu banyes”, “El gall i la gallina”, “Bon dia”, “Tic tac” “ Susanita tiene un ratón” i “ la gallina turuleca” són part del repertori abans l’inici de l’assemblea.

Després fan l’assemblea on la tutora mostra una a una la foto de cada membre del grup. Cada vegada que treu una foto, demana, qui és aquest nen?, per tant, els nens li han de respondre amb el nom de l’infant que surt a la foto. Quan han dit el nom, s’acomiaden de la foto i passen a la següent fins que han anomenat als onze infants que composen el grup.

Finalitzada l’assemblea, la tutora treu un conjunt de pictogrames majoritàriament d’animals i d’objectes. Poc a poc els va mostrant als infants i els va preguntant què és això?? A continuació, responen amb l’ajuda de la tutora, després realitzen el so corresponen a l’objecte o a l’animal mostrat, per exemple, si mostra una vaca han de dir el nom d’aquesta i per últim fer el seu so, mú!!

Aquestes  activitat de la discriminació d’objectes i d’animals les cançons a l’igual que l’assemblea es realitzen de forma mecànica i pràcticament igual tots els dies després de l’esmorzar o a vegades quan acaba el pati. En principi, crec que l’objectiu principal que es vol aconseguir  és el d’estimular l’expressió i la comprensió oral dels infants mitjançant l’ús de fotografies o objectes de la seva realitat quotidiana, a l’igual que la memòria perquè es basa en la repetició contínua dels mateixos estímuls auditius i visuals ( cançons, fotografies i pictogrames). Aquest objectiu principal que interpreto que és el que la mestra vol assolir, per a mi ja està més que assolit perquè els infants coneixen molt bé les cançons, a l’igual que els pictogrames de fet ho repeteixen constantment fins i tot en el seu joc lliure quan juguen amb els animalets, el cotxes o ho identifiquen a l’entorn més immediat.

L’única cosa que jo em plantejo és perquè no s’introdueixen cançons noves o altres jocs de tipus lingüístics com embarbussaments, endevinalles o una introducció a la poesia que també són activitats que treballarien altres aspectes de la llengua.  Així doncs, i d’aquesta manera també introduir altres imatges d’objectes semblants, però diferents als quals estan més que avesats o aquesta és almenys la meva sensació. No sé l’objectiu per a mi, seria anar ampliant el seu vocabulari ja que ares d’ara és molt reduït amb el que s’està fent a classe i d’aquesta forma conèixer més coses del món que els envolta.

Altres activitats u opcions serien també convidar als infants i a les seves famílies a que cada setmana o més un nen portés algun objecte que trobés interessant de la seva cuina o del menjador, a la seva habitació, etc., per compartir amb la resta i contrastar els coneixements previs amb nous que puguin adquirir, sobre aquest concepte, per exemple: on el podem fer servir, per a que serveix?, quin soroll fa?

En definitiva, seria interessant provar més activitats amb uns objectius concrets per poder veure com evolucionen i fins on arriben els infants, també conèixer els límits seus i propis i aprendre ja que on es troben en aquest moment no poden anar més enllà, almenys dins l’aula, segur que fora seguiran absorbint i aprenent.

Les creences que identifico en la mestra en referència a la situació de l’assemblea en concret són les següents:

Inicialment, a l’assemblea, es realitzen les mateixes activitats diàriament sense cap variació. En referència a aquesta tendència a repetir constantment  el mateix una i altra vegada, crec que la creença que amaga no és més que la mera repetició memorística i mecànica com a principal mecanisme d’aprenentatge.

Per un altre costat, podríem destacar la creença que l’infant  tingui una capacitat determinada i no pugui aprendre més enllà del que se l’està ensenyant. Per tant, d’aquesta forma no és necessari ni revisar ni ampliar objectius d’aprenentatge que vagin d’acord amb la seva evolució. D’acord amb aquesta premissa podríem afirmar  que és pensa que l’aprenentatge es realitza de forma lineal i no progressiva, és a dir, que a cada edat de forma tancada el nen només podrà assolir aquells coneixements o habilitats que li pertoquen.

Quan al desenvolupament de certes capacitats de l’infant com és en aquest cas el llenguatge creu que  es deu a la influència de l’ambient ( té germans grossos). Per tant,  una concepció conductista i tradicional de l’ensenyament on l’infant només aprèn per la influència de l’ambient, no perquè tingui un conjunt de capacitats cognitives que si són estimulades mitjançant determinades activitats el nen pot anar ampliant els seus coneixements de forma autònoma i guiada.

En referencia al fet de no innovar e introduir aspectes nous, ni investigar i anar una mica més enllà sobre aquells aspectes que poden interessar o motivar-los a part dels que ja es donen diàriament, penso que amaga creences molt tradicionals de l’aprenentatge on el mestre és el que sap i el que imparteix les lliçons sobre el que  creu convenient. Per tant, no hi ha lloc per a  la intervenció de l’alumne amb els seus coneixements previs i possibles esquemes de la realitat i l’ampliació i variació d’aquests.

Seguint en la mateixa línia, podríem dir que si l’aprenentatge que si li concedeix a l’infant és repetitiu i poc innovador, en el fons, el que s’està fent és considerar al tots els infants per igual. En aquest cas concret, la creença que he detectat per determinats comentaris com, el que aprèn més ràpid és perquè és més intel·ligent,  faria referència a que tot els infants són considerats per igual, no tenint en compte que la intel·ligència ve determinada per molts factors  i té múltiples formes d’expressar-se, no només perquè sàpigues repetir o reconèixer de memòria objectes o persones de l’entorn.

Una vegada identificades algunes de les creences per les quals es regeix la tutora de l’aula en una situació concreta de la jornada com és l’assemblea, podríem dir que aquesta forma tradicional d’enfocar les activitats, no coincideix amb les creences amb les quals m’identifico a nivell teòric. De fet penso que l’infant aprèn constantment del món que l’envolta, i per tant,  si l’adult li proporciona un ambient adequat a les seves característiques, el guia per tal que vagi fent avanços, finalment, podrà aconseguir un desenvolupament òptim i adaptat a les seves peculiaritat individuals

.Per aquesta entrada he decidit seleccionar aquestes dues etiquetes que em semblen representatives del què he exposat.

1.2 El que he fet en aquesta entrada és reflexionar sobre quins elements podien estar obstaculitzant una bona pràctica, i a partir d’aquí identificar aquells que si ho serien des de la meva perspectiva com a estudiant.

2.2 Per una altra banda he identificat mitjançant l’observació d’una activitat quines creences sustenten aquesta pràctica i les he contrastat amb les pròpies.