CREENCES II (OBSERVACIÓ D'AULA)

Situació observada a classe:

L’hora de 10:00 a 11:00 és una estona que es dedica a la realització d’activitats. En un principi, comencen amb algunes cançons com: “Sol solet”, “Caragol treu banyes”, “El gall i la gallina”, “Bon dia”, “Tic tac” “ Susanita tiene un ratón” i “ la gallina turuleca” són part del repertori abans l’inici de l’assemblea.

Després fan l’assemblea on la tutora mostra una a una la foto de cada membre del grup. Cada vegada que treu una foto, demana, qui és aquest nen?, per tant, els nens li han de respondre amb el nom de l’infant que surt a la foto. Quan han dit el nom, s’acomiaden de la foto i passen a la següent fins que han anomenat als onze infants que composen el grup.

Finalitzada l’assemblea, la tutora treu un conjunt de pictogrames majoritàriament d’animals i d’objectes. Poc a poc els va mostrant als infants i els va preguntant què és això?? A continuació, responen amb l’ajuda de la tutora, després realitzen el so corresponen a l’objecte o a l’animal mostrat, per exemple, si mostra una vaca han de dir el nom d’aquesta i per últim fer el seu so, mú!!

Aquestes  activitat de la discriminació d’objectes i d’animals les cançons a l’igual que l’assemblea es realitzen de forma mecànica i pràcticament igual tots els dies després de l’esmorzar o a vegades quan acaba el pati. En principi, crec que l’objectiu principal que es vol aconseguir  és el d’estimular l’expressió i la comprensió oral dels infants mitjançant l’ús de fotografies o objectes de la seva realitat quotidiana, a l’igual que la memòria perquè es basa en la repetició contínua dels mateixos estímuls auditius i visuals ( cançons, fotografies i pictogrames). Aquest objectiu principal que interpreto que és el que la mestra vol assolir, per a mi ja està més que assolit perquè els infants coneixen molt bé les cançons, a l’igual que els pictogrames de fet ho repeteixen constantment fins i tot en el seu joc lliure quan juguen amb els animalets, el cotxes o ho identifiquen a l’entorn més immediat.

L’única cosa que jo em plantejo és perquè no s’introdueixen cançons noves o altres jocs de tipus lingüístics com embarbussaments, endevinalles o una introducció a la poesia que també són activitats que treballarien altres aspectes de la llengua.  Així doncs, i d’aquesta manera també introduir altres imatges d’objectes semblants, però diferents als quals estan més que avesats o aquesta és almenys la meva sensació. No sé l’objectiu per a mi, seria anar ampliant el seu vocabulari ja que ares d’ara és molt reduït amb el que s’està fent a classe i d’aquesta forma conèixer més coses del món que els envolta.

Altres activitats u opcions serien també convidar als infants i a les seves famílies a que cada setmana o més un nen portés algun objecte que trobés interessant de la seva cuina o del menjador, a la seva habitació, etc., per compartir amb la resta i contrastar els coneixements previs amb nous que puguin adquirir, sobre aquest concepte, per exemple: on el podem fer servir, per a que serveix?, quin soroll fa?

En definitiva, seria interessant provar més activitats amb uns objectius concrets per poder veure com evolucionen i fins on arriben els infants, també conèixer els límits seus i propis i aprendre ja que on es troben en aquest moment no poden anar més enllà, almenys dins l’aula, segur que fora seguiran absorbint i aprenent.

Les creences que identifico en la mestra en referència a la situació de l’assemblea en concret són les següents:

Inicialment, a l’assemblea, es realitzen les mateixes activitats diàriament sense cap variació. En referència a aquesta tendència a repetir constantment  el mateix una i altra vegada, crec que la creença que amaga no és més que la mera repetició memorística i mecànica com a principal mecanisme d’aprenentatge.

Per un altre costat, podríem destacar la creença que l’infant  tingui una capacitat determinada i no pugui aprendre més enllà del que se l’està ensenyant. Per tant, d’aquesta forma no és necessari ni revisar ni ampliar objectius d’aprenentatge que vagin d’acord amb la seva evolució. D’acord amb aquesta premissa podríem afirmar  que és pensa que l’aprenentatge es realitza de forma lineal i no progressiva, és a dir, que a cada edat de forma tancada el nen només podrà assolir aquells coneixements o habilitats que li pertoquen.

Quan al desenvolupament de certes capacitats de l’infant com és en aquest cas el llenguatge creu que  es deu a la influència de l’ambient ( té germans grossos). Per tant,  una concepció conductista i tradicional de l’ensenyament on l’infant només aprèn per la influència de l’ambient, no perquè tingui un conjunt de capacitats cognitives que si són estimulades mitjançant determinades activitats el nen pot anar ampliant els seus coneixements de forma autònoma i guiada.

En referencia al fet de no innovar e introduir aspectes nous, ni investigar i anar una mica més enllà sobre aquells aspectes que poden interessar o motivar-los a part dels que ja es donen diàriament, penso que amaga creences molt tradicionals de l’aprenentatge on el mestre és el que sap i el que imparteix les lliçons sobre el que  creu convenient. Per tant, no hi ha lloc per a  la intervenció de l’alumne amb els seus coneixements previs i possibles esquemes de la realitat i l’ampliació i variació d’aquests.

Seguint en la mateixa línia, podríem dir que si l’aprenentatge que si li concedeix a l’infant és repetitiu i poc innovador, en el fons, el que s’està fent és considerar al tots els infants per igual. En aquest cas concret, la creença que he detectat per determinats comentaris com, el que aprèn més ràpid és perquè és més intel·ligent,  faria referència a que tot els infants són considerats per igual, no tenint en compte que la intel·ligència ve determinada per molts factors  i té múltiples formes d’expressar-se, no només perquè sàpigues repetir o reconèixer de memòria objectes o persones de l’entorn.

Una vegada identificades algunes de les creences per les quals es regeix la tutora de l’aula en una situació concreta de la jornada com és l’assemblea, podríem dir que aquesta forma tradicional d’enfocar les activitats, no coincideix amb les creences amb les quals m’identifico a nivell teòric. De fet penso que l’infant aprèn constantment del món que l’envolta, i per tant,  si l’adult li proporciona un ambient adequat a les seves característiques, el guia per tal que vagi fent avanços, finalment, podrà aconseguir un desenvolupament òptim i adaptat a les seves peculiaritat individuals

.Per aquesta entrada he decidit seleccionar aquestes dues etiquetes que em semblen representatives del què he exposat.

1.2 El que he fet en aquesta entrada és reflexionar sobre quins elements podien estar obstaculitzant una bona pràctica, i a partir d’aquí identificar aquells que si ho serien des de la meva perspectiva com a estudiant.

2.2 Per una altra banda he identificat mitjançant l’observació d’una activitat quines creences sustenten aquesta pràctica i les he contrastat amb les pròpies.