VALORACIÓ DE L'ASSIGNATURA

Aspectes positius que m’ha aportat

Un dels aspectes que he descobert és la importància de qüestionar-me el perquè de les pròpies actuacions, és a dir, no ens comportem perquè si, sinó que darrera de les nostres conductes existeix una forma d’interpretar el món que d’alguna forma condicionen la nostra visió i activitats. Així doncs, hem de tenir en compte que a vegades encara que tinguis un gran bagatge teòric i fins i tot estiguis totalment convençut de què vas en la mateixa línia que aquest, sinó ets capaç d’identificar que encara hi ha maneres de fer que se’t poden resistir degut a la construcció de molts d’anys de les teves creences i  experiències. Per tant, el camí de la reflexió serà l’única eina que et pot ajudar a ser conscient d’aquesta situació i a poder fer canvis, encara que sigui tot un repte. De totes formes l’educació en sí ja trobo que és un desafiament degut a que sempre s’ha d’estar cercant noves estratègies, activitats, mètodes, etc. per tal de poder innovar i anar una passa més enllà per no caure en la rutina i la desídia absoluta que des del meu punt de vista només porta a l’estancament dels aprenentatges i la desil·lusió i l’anomenat “burn out” de molts de professionals.

Per tant, la reflexió i la innovació són dos eines necessàries si volem  fer de la nostra professió un món de possibilitats que permeti que els nostres infants aprenguin de forma autònoma i desenvolupin un bagatge únic i personal amb el qual siguin el dia de demà adults competents.

Suggeriments

Pel que fa referencia a aspectes per millorar de l’assignatura només fer referència al tema del quadern quan a què hi ha hagut molta feina i el meu cas personal he anat un poc desorientada del que havia de respondre en alguns mòduls.

Per una altra banda hi hagut teoria que ha estat difícil de comprendre com és el cas de la lectura de les creences i que hauria estat bé poder-la haver treballat més en el seminari o a classe.

En definitiva massa temari i tasques tan del bloc com del quadern, lectures poc temps per aprofundir en algun dels temes com han estat les creences i per altra banda el tema la innovació, tenint en compte que per a mi són temes essencials de cara a l’educació.

Per la resta ha estat un plaer fer classe amb les dues i el plantejament dels seminaris m’ha semblat molt interessant i divertit perquè l’he vist molt pràctic i instructiu.

COMPETÈNCIES ASSOLIDES FINALITZAT EL PRÀCTICUM

Uns mesos enrere vàrem començar l’assignatura amb una reflexió sobre quines competències pensava que tenia assolides i quines aniria assolint amb la pràctica al Centre.

Per tant, una vegada finalitzat el Pràcticum i analitzada l’experiència viscuda puc dir quins aprenentatges he anat assolint i quins altres en quedarien per continuar treballant per tal  de millorar-los al llarg de la meva futura vida com a professional.

En relació a les següents competències treballades al bloc i en relació a l’assignatura reflectiré quina ha estat la meva trajectòria personal:

Quan a l’autonomia en l’aprenentatge, podria dir que m’ha ajudat molt el fet de poder observar contínuament en el centre on estava ja que moltes de les pràctiques que es duien terme pot ser no coincidien amb els marcs teòrics estudiats fins ara, per tant, aquest fet ha estat una font de motivació a l’hora de contrastar informació i posar en pràctica altres maneres de dur a terme segons quines actuacions com ara: el tema de posar normes a l’aula abans de començar una activitat ja que moltes normes es posaven una vegada que els infants ja les havien transgredit.

En aquest cas el fet de realitzar el Pràcticum ha estat una gran experiència en general per poder comprovar de quines teories, creences, actituds i conductes parteixen molts de professionals i poder contrastar-la amb la forma en la qual les duria jo a terme, d’aquesta reflexió he arribat a conèixer-me millor i veure quins són els meus punts forts i febles.

Així doncs he mantingut el meu nivell d’autonomia des d’un principi competència que ha fet que pogués anar millorant el meu propi procés d’aprenentatge dia a dia fins ara.

Pel que fa a la segona competència que va molt lligada a l’anterior, reflexiona sobre el propi procés d’aprenentatge, només puc dir que com ja vaig comentar a la primera entrada em defineixo com una persona molt curiosa i analítica per la qual cosa m’agrada contrastar contínuament informació com algun exercici que hem fet de la jornada escolar, del perquè seguien aquest ordre en les rutines i no unes altres, per què consideraven per exemple la psicomotricitat com àrea de coneixement més, per què al final de la sessió de psicomotricitat no es realitza representació, etc. I així una quantitat d’interrogants sobre els quals extreure reflexions de cara a la pràctica del Centre com a la pràctica que a  mi personalment m’agradaria posar en pràctica, segons la meva pròpia intuïció i uns determinats supòsits teòrics clarament.

A part també he identificat algunes pràctiques que  he dut amb els infants on estat massa directiva i hauria d’haver actuat més de guia, on pot ser no escoltat el que em volíem dir o no he parat la suficient atenció, on he volgut imposar unes normes i he tingut que rectificar aquesta actuació amb un consens d’aquetes amb el grup i des d’un principi i no  a posteriori, etc. És a dir, he reflexionat sobre errors comesos a la pràctica i he buscat de millorar  la pròpia actuació professional.

Així doncs, aquesta competència he de seguir cultivant-la i millorant-la perquè és la que pot donar uns fruits impressionants de cara a la qualitat dels processos d’ensenyança- aprenentatge dels infants que són els principals protagonistes de la nostra pràctica.

En referència a l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres, puc dir que en general he contrastat amb evidències part de les observacions fetes al centre sobre el seu funcionament i he reflexionat com aquestes com vaig fer a l’entrada del DAFO.

Pel contrari si que reconec que he consultat els documents de centre i la seva línia de treball, però pot ser no ha estat en el que més m’he basat, i per tant, seria un punt a millorar perquè els documents haurien d’ésser el reflex del que es fa al centre, encara que a vegades són només un ideal del qual el centre està lluny d’aconseguir un altre fet sobre el qual he reflexionat, però pot ser no extensament ni m’he  documentat lo suficient per poder arribar a unes conclusions més sòlides i contrastades.

En relació als processos d’ensenyança-aprenentatge he de dir que si m’he vist capaç de comparar marc teòric amb les pràctiques que s’estaven duent al centre i identificar els marcs teòrics del qual parteixen que en moltes ocasions com he assenyalat anteriorment no coincideix amb la pràctica que du a terme a l’aula.

L’únic que no he  posat en marxa és l’elaboració d’hipòtesis a partir d’un fet concret, encara que en algun moment ho he perfilat en alguna entrada sobre el perquè havia passat alguna cosa i he exposat les meves conclusions. Per tant, aquesta seria una subcompetència important que serveix després també de cara a l’avaluació d’una activitat o una pràctica, és a dir, si les accions plantejades succeiran conforme o no hem planejat.

Per últim, en relació al projecte de millora puc dir que l’experiència m’ha ajudat molt a veure que implementar un projecte de millora és sinònim de voler fer coses diferents, innovar, en definitiva anar més enllà del que se sol fer, per tant una forma d’avançar que sempre ha d’estar recolzada per documentació, fet que també conjuntament amb el meu grup ho hem dut a terme.

Pel que fa a la resistència i als obstacles si que vaig ser capaç de preveure alguns en funció per exemple dels material i fins i tot a l’hora d’observar aspectes que pot ser deixarien de banda per no haver-los tingut en compte de forma inicial, però altres com que la introducció dels instruments musicals obstaculitzarien el soroll dels altres elements del  parc no vaig ser capaç de veure-ho, evidentment conseqüència de la manca d’experiència professional. Així doncs, de cara a la posta de marxa d’altres projectes de millora serà una subcompetència a tenir en compte per poder reduir els obstacles a l’hora d’aplicar-lo amb més seguretat.

Per acabar realitzaré una breu referència  a algunes de les competències de Perrenoud com vaig desenvolupar a la primera entrada del bloc.

Ara faré referència a aquelles competències que crec que he millorat, per després destacar aquelles que he de continuar treballant perquè pot ser no les he acabat de desenvolupar del tot. Fent referència a l’organització d’aprenentatges podria dir que a l’hora de planificar una seqüència didàctica no tinc cap problema, pot ser la meva dificultat a vegades radica en l’explicitació dels objectius que em costa de concretar i si que és cert que no he tingut moltes ocasions de millorar-ho durant el procés de pràctiques. En relació a observar quins han estat els errors de la posada en marxa d’una activitat si que he de dir que degut al meu caràcter perfeccionista de seguida veig quines són les errades i per tant on hauria de rectificar per millorar el resultat.

El que no he pogut desenvolupar degut a la meva situació a l’aula ja que no es seguia una metodologia constructivista es treballar a partir de les representacions o dels interessos dels més petit que encara i així si que he pogut presenciar moltes situacions on aquests feien explícites les seves demandes sobre motivacions intrínseques que els atreien en moments determinats.

Una altra competència que he desenvolupat en aquest cas de forma vicària, és a dir, a través de l’observació i no  directament seria gestionar la progressió dels aprenentatges i elaborar dispositius de diferenciació, perquè he pogut deduir de la meva experiència que no tots els infants tenen el mateix ritme ni aprenen de la mateixa manera  i més quan poden tenir dificultats d’aprenentatge a nivell lingüístic com he pogut comprovar a l’aula on he estat. En aquest sentit, crec que seria suficientment capaç i ho he fet d’adaptar-me a cada infant tenint en compte la seva trajectòria de desenvolupament, avaluar i proposar diferents activitats com per exemple si un infant li costa més expressar-se de forma verbal, treballar-li i reforçar-lo, però buscar altres vies alternatives mitjançant les quals pogués també expressar vivències, sentiments, coneixements que no sigui aquella que més li costa o forçar-lo a que ho faci d’aquella forma.

Per una altra banda hi ha altres competències com la implicació als alumnes en els seus aprenentatges, la participació en la gestió de l’escola i informar e implicar als pares en les quals hauria d’haver tingut més temps o oportunitats d’aprenentatge que no he tingut per tal d’haver-les adquirit. En relació a la primera competència podria dir que no sé fins a quin punt es pot influenciar sobre la motivació de l’alumnat perquè els interessos d’aquests van canviant i a part com connectar-ho amb l’aprenentatge, com ja vaig comentar a la primera entrada penso que és una competència que necessitaria de molta observació dels infants i aprofundir que els mou, com per altre costat deixar-se assessorar per professionals que tinguin experiència en aquest camp. I per últim no sabria tampoc com introduir el tema de l’autoavaluació a l’alumnat, per tant, seria oportú tenir alguna persona experimentada en el tema que em pogués guiar, a part de documentar-me sobre aquest i seguir reforçant la meva autonomia en l’aprenentatge.

Quan a la participació en la gestió de l’escola si que he de comentar que quan vaig iniciar el pràcticum no em veia preparada perquè no havia treballat mai en cap escola bressol, però que una vegada acabat no he tingut ocasió de participar en cap projecte institucional, ni de coordinació de components ni tampoc de administració de recursos, per tant, espero algun dia si forma part d’una altra organització com aquesta tenir l’ocasió d’involucrar-me per poder afrontar aquest tipus de reptes que seran nous per a mi.

Per últim, i en referència a la competència sobre informa e implicar als pares, en principi per la meva experiència laboral em veia competent, però si que és cert que de cara al Pràcticum no he pogut presenciar ni participar en cap reunió informativa de pares ni activitat en la qual estiguessin presents aquests, així que serà una altra qüestió que espero en un futur agafar destresa per tal de desenvolupar una relació oberta i afectuosa amb aquests per tal que s’impliquin en la construcció de coneixements dels seus propis fills.

En relació a la competència sobre les noves tecnologies com vaig comentar al principi és una eina molt present al Grau i per tant puc dir que mitjançant el Pràcticum hem continuat fent servir eines com el bloc, el power point, altres com el movie maker mitjançant les quals he aprés noves fórmules i utilitats com és el cas del bloc pujar un power point o un pdf mitjançant l’slideshare. De totes formes, com a bona mestra hauré de continuar formant-me perquè segur que sortiran altres eines interessants i útils per poder portar a l’aula i millorar les nostres propostes didàctiques.

Per acabar la meva reflexió dir que seguir formant-se com tenir il·lusió, inquietud, ètica i uns valors clars del que volem aconseguir són competències o fites a la nostra professió que haurem de tenir presents dia a dia ja que a vegades no és qüestió només de dominar sinó de reciclar, mantenir, ampliar per poder anar avançant en totes aquelles qüestions que sempre estaran presents a la nostra vida i a la nostra professió.

Etiquetes:

-2.1. He anat assenyalant aquelles competències que he assolit i aquelles que encara no les he pogut adquirir per tal de ser conscient on he de millorar.

-2.7. He arribat a la conclusió de quines mancances tinc en relació a la meva pràctica professional i en alguns moments he exposat com podria millorar-la.