dijous, 13 de juny del 2013

VALORACIÓ DE L'ASSIGNATURA

Aspectes positius que m’ha aportat

Un dels aspectes que he descobert és la importància de qüestionar-me el perquè de les pròpies actuacions, és a dir, no ens comportem perquè si, sinó que darrera de les nostres conductes existeix una forma d’interpretar el món que d’alguna forma condicionen la nostra visió i activitats. Així doncs, hem de tenir en compte que a vegades encara que tinguis un gran bagatge teòric i fins i tot estiguis totalment convençut de què vas en la mateixa línia que aquest, sinó ets capaç d’identificar que encara hi ha maneres de fer que se’t poden resistir degut a la construcció de molts d’anys de les teves creences i  experiències. Per tant, el camí de la reflexió serà l’única eina que et pot ajudar a ser conscient d’aquesta situació i a poder fer canvis, encara que sigui tot un repte. De totes formes l’educació en sí ja trobo que és un desafiament degut a que sempre s’ha d’estar cercant noves estratègies, activitats, mètodes, etc. per tal de poder innovar i anar una passa més enllà per no caure en la rutina i la desídia absoluta que des del meu punt de vista només porta a l’estancament dels aprenentatges i la desil·lusió i l’anomenat “burn out” de molts de professionals.
Per tant, la reflexió i la innovació són dos eines necessàries si volem  fer de la nostra professió un món de possibilitats que permeti que els nostres infants aprenguin de forma autònoma i desenvolupin un bagatge únic i personal amb el qual siguin el dia de demà adults competents.

Suggeriments

Pel que fa referencia a aspectes per millorar de l’assignatura només fer referència al tema del quadern quan a què hi ha hagut molta feina i el meu cas personal he anat un poc desorientada del que havia de respondre en alguns mòduls.
Per una altra banda hi hagut teoria que ha estat difícil de comprendre com és el cas de la lectura de les creences i que hauria estat bé poder-la haver treballat més en el seminari o a classe.
En definitiva massa temari i tasques tan del bloc com del quadern, lectures poc temps per aprofundir en algun dels temes com han estat les creences i per altra banda el tema la innovació, tenint en compte que per a mi són temes essencials de cara a l’educació.
Per la resta ha estat un plaer fer classe amb les dues i el plantejament dels seminaris m’ha semblat molt interessant i divertit perquè l’he vist molt pràctic i instructiu.




dijous, 6 de juny del 2013

COMPETÈNCIES ASSOLIDES FINALITZAT EL PRÀCTICUM

Uns mesos enrere vàrem començar l’assignatura amb una reflexió sobre quines competències pensava que tenia assolides i quines aniria assolint amb la pràctica al Centre.
Per tant, una vegada finalitzat el Pràcticum i analitzada l’experiència viscuda puc dir quins aprenentatges he anat assolint i quins altres en quedarien per continuar treballant per tal  de millorar-los al llarg de la meva futura vida com a professional.
En relació a les següents competències treballades al bloc i en relació a l’assignatura reflectiré quina ha estat la meva trajectòria personal:
Quan a l’autonomia en l’aprenentatge, podria dir que m’ha ajudat molt el fet de poder observar contínuament en el centre on estava ja que moltes de les pràctiques que es duien terme pot ser no coincidien amb els marcs teòrics estudiats fins ara, per tant, aquest fet ha estat una font de motivació a l’hora de contrastar informació i posar en pràctica altres maneres de dur a terme segons quines actuacions com ara: el tema de posar normes a l’aula abans de començar una activitat ja que moltes normes es posaven una vegada que els infants ja les havien transgredit.
En aquest cas el fet de realitzar el Pràcticum ha estat una gran experiència en general per poder comprovar de quines teories, creences, actituds i conductes parteixen molts de professionals i poder contrastar-la amb la forma en la qual les duria jo a terme, d’aquesta reflexió he arribat a conèixer-me millor i veure quins són els meus punts forts i febles.
Així doncs he mantingut el meu nivell d’autonomia des d’un principi competència que ha fet que pogués anar millorant el meu propi procés d’aprenentatge dia a dia fins ara.

Pel que fa a la segona competència que va molt lligada a l’anterior, reflexiona sobre el propi procés d’aprenentatge, només puc dir que com ja vaig comentar a la primera entrada em defineixo com una persona molt curiosa i analítica per la qual cosa m’agrada contrastar contínuament informació com algun exercici que hem fet de la jornada escolar, del perquè seguien aquest ordre en les rutines i no unes altres, per què consideraven per exemple la psicomotricitat com àrea de coneixement més, per què al final de la sessió de psicomotricitat no es realitza representació, etc. I així una quantitat d’interrogants sobre els quals extreure reflexions de cara a la pràctica del Centre com a la pràctica que a  mi personalment m’agradaria posar en pràctica, segons la meva pròpia intuïció i uns determinats supòsits teòrics clarament.
A part també he identificat algunes pràctiques que  he dut amb els infants on estat massa directiva i hauria d’haver actuat més de guia, on pot ser no escoltat el que em volíem dir o no he parat la suficient atenció, on he volgut imposar unes normes i he tingut que rectificar aquesta actuació amb un consens d’aquetes amb el grup i des d’un principi i no  a posteriori, etc. És a dir, he reflexionat sobre errors comesos a la pràctica i he buscat de millorar  la pròpia actuació professional.
Així doncs, aquesta competència he de seguir cultivant-la i millorant-la perquè és la que pot donar uns fruits impressionants de cara a la qualitat dels processos d’ensenyança- aprenentatge dels infants que són els principals protagonistes de la nostra pràctica.
En referència a l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres, puc dir que en general he contrastat amb evidències part de les observacions fetes al centre sobre el seu funcionament i he reflexionat com aquestes com vaig fer a l’entrada del DAFO.
Pel contrari si que reconec que he consultat els documents de centre i la seva línia de treball, però pot ser no ha estat en el que més m’he basat, i per tant, seria un punt a millorar perquè els documents haurien d’ésser el reflex del que es fa al centre, encara que a vegades són només un ideal del qual el centre està lluny d’aconseguir un altre fet sobre el qual he reflexionat, però pot ser no extensament ni m’he  documentat lo suficient per poder arribar a unes conclusions més sòlides i contrastades.

En relació als processos d’ensenyança-aprenentatge he de dir que si m’he vist capaç de comparar marc teòric amb les pràctiques que s’estaven duent al centre i identificar els marcs teòrics del qual parteixen que en moltes ocasions com he assenyalat anteriorment no coincideix amb la pràctica que du a terme a l’aula.
L’únic que no he  posat en marxa és l’elaboració d’hipòtesis a partir d’un fet concret, encara que en algun moment ho he perfilat en alguna entrada sobre el perquè havia passat alguna cosa i he exposat les meves conclusions. Per tant, aquesta seria una subcompetència important que serveix després també de cara a l’avaluació d’una activitat o una pràctica, és a dir, si les accions plantejades succeiran conforme o no hem planejat.

Per últim, en relació al projecte de millora puc dir que l’experiència m’ha ajudat molt a veure que implementar un projecte de millora és sinònim de voler fer coses diferents, innovar, en definitiva anar més enllà del que se sol fer, per tant una forma d’avançar que sempre ha d’estar recolzada per documentació, fet que també conjuntament amb el meu grup ho hem dut a terme.
Pel que fa a la resistència i als obstacles si que vaig ser capaç de preveure alguns en funció per exemple dels material i fins i tot a l’hora d’observar aspectes que pot ser deixarien de banda per no haver-los tingut en compte de forma inicial, però altres com que la introducció dels instruments musicals obstaculitzarien el soroll dels altres elements del  parc no vaig ser capaç de veure-ho, evidentment conseqüència de la manca d’experiència professional. Així doncs, de cara a la posta de marxa d’altres projectes de millora serà una subcompetència a tenir en compte per poder reduir els obstacles a l’hora d’aplicar-lo amb més seguretat.

Per acabar realitzaré una breu referència  a algunes de les competències de Perrenoud com vaig desenvolupar a la primera entrada del bloc.
Ara faré referència a aquelles competències que crec que he millorat, per després destacar aquelles que he de continuar treballant perquè pot ser no les he acabat de desenvolupar del tot. Fent referència a l’organització d’aprenentatges podria dir que a l’hora de planificar una seqüència didàctica no tinc cap problema, pot ser la meva dificultat a vegades radica en l’explicitació dels objectius que em costa de concretar i si que és cert que no he tingut moltes ocasions de millorar-ho durant el procés de pràctiques. En relació a observar quins han estat els errors de la posada en marxa d’una activitat si que he de dir que degut al meu caràcter perfeccionista de seguida veig quines són les errades i per tant on hauria de rectificar per millorar el resultat.
El que no he pogut desenvolupar degut a la meva situació a l’aula ja que no es seguia una metodologia constructivista es treballar a partir de les representacions o dels interessos dels més petit que encara i així si que he pogut presenciar moltes situacions on aquests feien explícites les seves demandes sobre motivacions intrínseques que els atreien en moments determinats.
Una altra competència que he desenvolupat en aquest cas de forma vicària, és a dir, a través de l’observació i no  directament seria gestionar la progressió dels aprenentatges i elaborar dispositius de diferenciació, perquè he pogut deduir de la meva experiència que no tots els infants tenen el mateix ritme ni aprenen de la mateixa manera  i més quan poden tenir dificultats d’aprenentatge a nivell lingüístic com he pogut comprovar a l’aula on he estat. En aquest sentit, crec que seria suficientment capaç i ho he fet d’adaptar-me a cada infant tenint en compte la seva trajectòria de desenvolupament, avaluar i proposar diferents activitats com per exemple si un infant li costa més expressar-se de forma verbal, treballar-li i reforçar-lo, però buscar altres vies alternatives mitjançant les quals pogués també expressar vivències, sentiments, coneixements que no sigui aquella que més li costa o forçar-lo a que ho faci d’aquella forma.
Per una altra banda hi ha altres competències com la implicació als alumnes en els seus aprenentatges, la participació en la gestió de l’escola i informar e implicar als pares en les quals hauria d’haver tingut més temps o oportunitats d’aprenentatge que no he tingut per tal d’haver-les adquirit. En relació a la primera competència podria dir que no sé fins a quin punt es pot influenciar sobre la motivació de l’alumnat perquè els interessos d’aquests van canviant i a part com connectar-ho amb l’aprenentatge, com ja vaig comentar a la primera entrada penso que és una competència que necessitaria de molta observació dels infants i aprofundir que els mou, com per altre costat deixar-se assessorar per professionals que tinguin experiència en aquest camp. I per últim no sabria tampoc com introduir el tema de l’autoavaluació a l’alumnat, per tant, seria oportú tenir alguna persona experimentada en el tema que em pogués guiar, a part de documentar-me sobre aquest i seguir reforçant la meva autonomia en l’aprenentatge.
Quan a la participació en la gestió de l’escola si que he de comentar que quan vaig iniciar el pràcticum no em veia preparada perquè no havia treballat mai en cap escola bressol, però que una vegada acabat no he tingut ocasió de participar en cap projecte institucional, ni de coordinació de components ni tampoc de administració de recursos, per tant, espero algun dia si forma part d’una altra organització com aquesta tenir l’ocasió d’involucrar-me per poder afrontar aquest tipus de reptes que seran nous per a mi.
Per últim, i en referència a la competència sobre informa e implicar als pares, en principi per la meva experiència laboral em veia competent, però si que és cert que de cara al Pràcticum no he pogut presenciar ni participar en cap reunió informativa de pares ni activitat en la qual estiguessin presents aquests, així que serà una altra qüestió que espero en un futur agafar destresa per tal de desenvolupar una relació oberta i afectuosa amb aquests per tal que s’impliquin en la construcció de coneixements dels seus propis fills.
En relació a la competència sobre les noves tecnologies com vaig comentar al principi és una eina molt present al Grau i per tant puc dir que mitjançant el Pràcticum hem continuat fent servir eines com el bloc, el power point, altres com el movie maker mitjançant les quals he aprés noves fórmules i utilitats com és el cas del bloc pujar un power point o un pdf mitjançant l’slideshare. De totes formes, com a bona mestra hauré de continuar formant-me perquè segur que sortiran altres eines interessants i útils per poder portar a l’aula i millorar les nostres propostes didàctiques.

Per acabar la meva reflexió dir que seguir formant-se com tenir il·lusió, inquietud, ètica i uns valors clars del que volem aconseguir són competències o fites a la nostra professió que haurem de tenir presents dia a dia ja que a vegades no és qüestió només de dominar sinó de reciclar, mantenir, ampliar per poder anar avançant en totes aquelles qüestions que sempre estaran presents a la nostra vida i a la nostra professió.

Etiquetes:
-2.1. He anat assenyalant aquelles competències que he assolit i aquelles que encara no les he pogut adquirir per tal de ser conscient on he de millorar.
-2.7. He arribat a la conclusió de quines mancances tinc en relació a la meva pràctica professional i en alguns moments he exposat com podria millorar-la.




dimarts, 28 de maig del 2013

COMENTARI SOBRE ELS DOCUMENTALS i ELS PROJECTES DE MILLORA DELS COMPANYS

Documentals

En relació als documentals visionats al seminari comentaré un dels que més em va cridar l’atenció amb diferència ha estat l’Espai d’Eivissa  presentat com un projecte alternatiu que sorgeix com a resposta a altra forma d’educar amb uns valors que es basen en una educació lliure i sense imposicions sobre el que seria convenients aprendre.
Un dels aspectes que formaran part d’aquest projecte és el tema de l’educació emocional, em sembla que aquesta hauria ser un àrea de coneixement que formés part de totes les escoles i en l’escola tradicional ha estat una part oblidada, i pel contrari és una condició bàsica de l’ésser humà per desenvolupar uns valors de convivència, tolerància, igualtat i fins i tot una un bona autoconcepte i equilibri emocional.

En general em sembla una filosofia molt encertada basada en el joc i en l’adult com a guia que comparteix certes característiques amb el model constructivista on l’infant és el protagonista del seu propi procés d’aprenentatge.
Altrament si que observo que entre el conjunt d’organitzadors no hi ha adults amb una formació acadèmica necessària per poder des del meu punt de vista partir d’uns objectius concrets per tal que l’infant pugui tenir una desenvolupament harmònic en totes les àrees que contribueixen a aquest.

De totes formes, penso que és un projecte innovador e interessant el qual estaria bé poder fer un seguiment per tal d’observar quins són els seus punts forts i aquells on s’ha de millorar perquè tingui una evolució que encara que sigui lenta, també duradora i efectiva.

Coneixem el centre: Treball per projectes

La idea més clara i que  més m’ha agradat que reflecteix el treball per projectes, a part de què surt dels interessos dels infants, està que no hi ha una estructura definida com en el llibre sinó que va en funció del rumb que agafin els infants amb les seves curiositats on haurà interrogants que es contestaran i altres que pot ser tindrà diferents respostes fet que seria interessant que s’expliqués i aclarís als infants fins aquests ho puguin entendre.

En definitiva, em sembla una metodologia molt creativa i significativa on l’adult és també un altre participant del procés i on té l’oportunitat d’aprendre des de la visió d’aquests dels seus esquemes, errors, idees espontànies i fantasioses que aporten una màgia especial a tot el procés.

Projectes de millora


-Projecte un món de cartró de Can Cantó:
Aquest projecte des d’un punt de vista estètic i educatiu m’ha semblat molt atractiu i original ja que aprofitar aquest tipus de material per confeccionar aquelles estructures tipus túnel, rentadora, caseta, etc.
Si partim de l’idea que  com a estudiants tenim un pressupost ajustat i a les escoles a vegades tampoc hi ha masses recursos, la imaginació i la funcionalitat dels materials és una gran via per oferir als infants propostes diferents i lúdiques de cara donar un espai obert i millorat a altres formes de joc, de relació  i de comunicació que fins ara mancaven a aquest entorn des del meu punt de vista empobrit.
Encara i així, un dels aspectes menys afavoridor és que el material al ser de cartró corre el perill de què el desfacin amb rapidesa sinó en tenen suficient consciència i cura d’aquest els infants.
Per últim destacar com en aquest projecte s’ha tingut en compte diferents àrees a l’hora de treballar amb aquest material, penso la posada en marxa tindrà èxit degut a la quantitat de possibilitats que se li han adjudicat, després evidentment el resultat no sempre depèn del creador sinó de com els infants realment l’utilitzen.



-Projecte sobre el pati de Ses Païsses
En relació a aquest projecte crec que és un tant diferent a altres que havia pogut veure d’altres anys, fins i tot de l’escola bressol on estic de l’any passat.
El que he trobat original ha estat el tema de les lones i com varen comentar ells les diferents utilitats que els han donat que no havien previst.
A l’igual que oferir zones de descans que després també s’han utilitzat per joc simbòlic o motor.

Finalment el que em meravella dels projectes en general és que com a mestres podem fer disseny i planificar, però els infants són el que al final li donaran una utilitat diversa i en ocasions sorprenen al que t’ho has proposat i definitivament aquest és l’aprenentatge que ells ens proporcionen contínuament als adults per seguir investigant, dissenyant i proposant de cara a que puguin convertir-se en futurs adults competents.

Etiquetes:
1.3 Per realitzar aquesta entrada he contrastat informació d’altres blocs per tal d’ampliar la meva i així tenir aportacions d’altres persones que completen la pròpia.
1.4. Contrasto tan els documentals com els projectes amb la teoria donada fins ara al Grau per tant de treure conclusions.


PARC SONOR


Etiquetes: 5.2.

5.2. En aquesta entrada s'ha fet una anàlisi de necessitats per dur a terme el projecte de millora.


diumenge, 26 de maig del 2013

VALORACIÓ DEL PROJECTE DE MILLORA

Aquest projecte de millora com hem indicat va sorgir com una necessitat del centre per treballar la música en tots els nivells de forma conjunta perquè forma part d’un projecte global on cada aula té assignat el nom d’un instrument.
En un primer moment  varen pensar en uns objectius que recollien l’aspecte emocional perquè teníem pensat fer algunes activitats dirigides abans d’iniciar el parc sonor, però al fina l’idea del parc sonor anava en una direcció diferent a la que en un principi havíem plantejant nosaltres com a projecte de millora i per tant alguns dels objectius plantejats no són representatius d’aquest projecte i per aquest motiu s’hauran de canviar per altres. Així doncs, finalment el nostres propòsit va anar encaminat a una activitat de joc lliure d’exploració i d’investigació en la qual combinarien material estructurat i reciclat.

Quan al material, el reciclat és el que volíem que tingués més protagonisme en un principi per tal que discriminessin el so i el silenci, però va resultar que com hem observat a altres projectes de millora, el material reciclat va tenir el seu efecte, però aquest va ser anul·lat, sobre tot en els nivells de 2-3 anys, perquè els instruments musicals varen acaparar tota la seva atenció, i d’alguna manera anul·lant la discriminació del so i el silenci. La nostra reacció per tal d’aconseguir el nostre objectiu va ser en una de les últimes sessions retirar els instruments estructurats i d’aquesta forma es va recuperar l’interès pel material reciclat i que els infants experimentessin diferents sons i veiessin que alguns materials com les ampolles feien sorolls diferents i d’altres no em feien.

Una de les principals conclusions que hem tret és que el parc sonor per les característiques del material i el tipus d’activitat que considerem  de caire exploratori i manipulatiu seria més adequat, després de l’experiència obtinguda, pels dos primers nivells del centre que es situen entre els 0-2 anys per l’etapa evolutiva en la qual es troben que seria una etapa més sensorio-motriu. Mentre que pels infants de 2-3 anys haurien de fer propostes que contemplessin més la representació mental i guiades per motivar-los i anessin més enllà de la mera exploració.

Encara i així l’experiència ha estat molt positiva i enriquidora perquè aprens a valorar aquells aspectes que han servit d’aprenentatge tan pels infants com aquells susceptibles de millorar si tinguessin l’oportunitat de tornar a posar en marxa la mateixa activitat, però amb materials nous  i activitats guiades on si es poguessin introduir objectius que treballessin la part afectiva com la musical en un sentit més ampli.


5.4. Reflexiono sobre obstacles que s'han presentat durant el projecte de millora.



dissabte, 18 de maig del 2013

VISITANT ELS BLOGS DELS MEUS COMPANYS



Aquí deixo els enllaços dels comentaris que he publicat als blocs d'alguns
companys:




Etiquetes 1.3 i 4.2:

1.3. He escollit aquesta etiqueta perquè he necessitat visitar bastants blocs per contrastar tal de comparar amb les meves i així ampliar els meus coneixements i nodrir-me d'altres experiències i punts de vista.

4.2 He escollit aquesta etiqueta perquè es tractava justament d'identificar quines pràctiques semblaven més interessants i òptimes per agafar idees de cara a la pròpia pràctica en el centre.