COMPETÈNCIES PROFESSIONALS

Activitat 2. Autovaloració de les competències professionals

Quin és el teu punt de partida envers les competències  professionals i les que es treballaran al Pràcticum i a l’assignatura? Fes una entrada argumentada.

1.     Organitzar les situacions d’aprenentatge:

En referència a aquesta competència podria dir que en principi penso que no em costarà traduir els continguts en objectius a assolir en determinades activitats, això és degut a que he realitzat tasques similars en altres feines en les quals havia de partir d’uns continguts i objectius inicials, i “a posteriori” valorar si aquests objectius s’havien traduït o no en determinats aprenentatges, o pel contrari s’havien de revisar i/o canviar perquè pot ser eren necessaris uns altres. Està clar que la planificació és important i la relació entre els continguts i els objectius de totes les estratègies educatives que un dugui a terme, però també l’observació, l’anàlisi, la reflexió i l’adaptació d’aquests als interessos, motivacions dels infants i al moment evolutiu en el qual es troben. Pot ser aquí radica més la meva dificultat que seria trobar quins són els continguts i objectius adients al nivell evolutiu en el qual es troba en el meu cas nens/es entre 1 i 2 anys. Malgrat hem fet assignatures relacionades com serien les d’estratègies encara em consta saber quines són més apropiades o quines no, també es veritat que suposo que serà perquè no hem tingut l’ocasió de posar-ho en pràctica i confio, en poc temps, poder reflexionar sobre aquesta nova experiència i assolir aquesta nova competència.

En quan a tenir en compte les representacions dels alumnes, penso que és un altre punt a assolir, si que vaig albirant situacions d’interès que tenen, però de moment no sabria com posar-les en pràctica o com reconduir-les en situacions d’ensenyança-aprenentatge. Pel contrari tinc una gran capacitat empàtica i puc entendre perfectament que l’aprenentatge és un procés que requereix de situacions d’avanç i de retrocés, per tant, no és lineal i els infants han d’anar provant i provant fins assolir certes habilitats incloent l’error també com a font d’aprenentatge. I també com no posar-se al nivell dels infants renunciant al paper de totpoderós del coneixement, penso que és una altra virtut que posseeixo ja que trobo molt avorrit ser el que estar per damunt dels nens i que possiblement en moltes ocasions així et perds moltes coses d’aquests i tampoc connectes amb ells per poder guiar-los en el seu procés particular.

2.     Gestionar la progressió dels aprenentatges

Personalment trobo molt interessant el tema de proposar un determinat problema i que l’alumne partint dels coneixements previs i amb una mínima ajuda i orientació del professor arribi a la solució sempre tenint en compte que estigui dins de les seves possibilitats ni més a prop d’aquells que tinguin major facilitat sinó que entri dins el rang de l’ampli diversitat del grup.

En el meu cas encara i com he exposat anteriorment hem queda molt camí per recórrer ja que per ajustar una determinada situació-problema has de tenir molt en compte on es troba l’infant, és a dir, què és que sap i fins on pot arribar. Des de que vaig començar la carrera he considerat aquesta competència com una de les més complicades i que més temps, penso em costarà d’assolir. Com ven posa al document per una banda has de dominar molt bé el desenvolupament de l’infant que penso que aquesta part, malgrat la seva dificultat per la meva formació anterior no em costarà tant d’assolir, però si pel contrari el control de les disciplines didàctiques on has de lligar la pràctica amb la teoria.

D’alguna manera podria resumir tot això dient que ser mestre és tenir la gran i complicada competència d’entendre i ajudar a guiar la ment infantil, “un gran repte” no fàcil d’assumir i que s’ha de complementar amb moltes altres habilitats i actituds que complementen la professió en la seva totalitat.

El punt que fa referència a l’observació i avaluació dels aprenentatges puc dir que si el tindria assolit en certa forma perquè m’encanta observar i analitzar molt el comportament dels altres i veure les formes o maneres que tenen de solucionar determinats dificultats, a l’igual que el seu caràcter o expressió emocional, així que aquesta competència m’ajudarà veure amb rapidesa com adaptar-me al ritme i a les característiques de cada alumne.

3.     Elaborar i fer evolucionar dispositius de diferenciació.

En realitat aquesta competència fa referencia a saber adaptar-se a la diversitat de perfils que ens trobarem a classe i les dificultats associades d’aprenentatge a alguns d’ells. En principi sí crec tenir més que assolida aquesta competència perquè ja tinc experiència en el camp de les dificultats d’aprenentatge per la meva trajectòria professional i a més a més m’encantaria poder compartir-la amb altres professionals i disposar dels recursos per dur-la a terme. Amb això que no estic insinuant que sigui fàcil perquè crec que és una tasca complicadíssima quan tens un perfil tan heterogeni a una classe i més si et fallen els recursos per poder adaptar-te, però és la realitat que ens trobarem en moltes ocasions, i per tant, necessari poder tenir l’habilitat per adaptar-te i aplicar tots els recursos disponibles i que puguis crear pel bé dels infants i el seu desenvolupament.

4.     Implicar als alumnes en el seu aprenentatge i el seu treball.

Penso que és una qüestió complicada aquesta de implicar als alumnes en el seu aprenentatge. En el meu cas puc dir que jo quasi sempre he estat una persona molt motivada de cara a l’aprenentatge ja que m’agrada molt anar acumulant saber, llegir, contrastar informació, analitzar molt les coses poder anar més allà de les evidències, etc. Tenint totes aquestes qualitats no tindria que se complicat motivar alumnes que estan en unes edats que tot ho descobreixen per primera vegada, i hi ha mil coses que els criden l’atenció, però fins a quin punt pots controlar tu la implicació que tindrà cada un?? I com valorar-la no??

De totes formes crec que la teva motivació com a docent és important perquè això es transmet d’alguna forma als alumnes, però també hem de tenir en compte que no tots som iguals i que cadascú malgrat la seva implicació tindrà unes característiques que faran que la seva implicació a l’igual que el seu desig i la seva decisió arribin fins a cert punt. Clar aquí es pot caure en el perill de què un professor excessivament motivat pensi que els seus alumnes ho haurien d’estar també per igual, així que és un tema tenir en compte ja que dependrà de molts factors (psicològics, sociològics, intel·lectuals, emocionals, etc.) i no únicament de les estratègies que són molt importants i del professor i la seva implicació encara que aquesta també influirà.

5.     Treballar en equip

Justament aquesta competència, la del treball en equip és una de les quals més hem treballat a la carrera. M’agradaria comentar que no hi ha cap assignatura ni cap formació que ens hagi ensenyat a treballar en grup i crec que seria una formació indispensable tant a l’actualitat com per a la futura tasca com a docents.

La meva experiència ha estat variada en algunes ocasions satisfactòria i en d’altres casos no tant.

A mi personalment m’encanta treballar en grup ja que considero que és d’una riquesa enorme poder compartir idees amb els companys per tal de portar endavant qualsevol projecte o activitat. Personalment, crec que la tinc assolida. Pot ser de cara aquesta el que més em costa d’acceptar és quan hi ha gent que no deixa espai als altres per tal que s’expressin i ho volen assumir tot el control de l’activitat a l’igual que han de fer prevaldre la seva opinió.

Penso que un grup tots han d’aportar i tots han de tenir unes funcions o uns rols perquè sinó com a conseqüència pot desmotivar o generar conflictes. Encara que els conflictes siguin necessaris pel creixement del grup, també s’han de tenir recursos per afrontar-los i arribar a acords, sempre que les diferents parts cedeixin un tant els seus punts de vista, de vegades, bastant distanciats.

6.     Participar en la gestió de l’escola.

De cara a la participació en l’escola és una competència que tindria que treballar-me molt ja que no estic acostumada a treballar en una organització on es duguin projectes de tipus institucional com en aquí. Sí que entenc que quan t’impliques en determinades organitzacions, això ho vàrem estudiar a l’assignatura d’Organització a primer, tens que renunciar a certa part individual teva per poder integrar-te, i d’aquesta forma assumir un nou rol com a nou integrant d’un col·lectiu.

Sí que tinc clar que si forma part d’una organització on crec i comparteixo l’ideal d’aquesta arribaré ràpidament pel meu caràcter a formar una petita part d’aquesta gran engranatge aportant tant dins la meva classe com fora d’aquesta el que sigui necessari per tirar aquest projecte endavant. Defensant el model pedagògic del centre com cercant les formes d’obtenir i optimitzar les recursos que siguin necessaris per l’escola.

I per últim, crec molt important donar als nostres alumnes certa llibertat a la participació, encara que no sé fins a quin punt sabré arribar a l’equilibri entre aquesta llibertat i la responsabilitat  i els límits que aquesta comporta.

7.     Informar e implicar als pares.

En quant a la relació amb els pares m’encanta informar i estar a disposició de les persones més importants pels infants ja que ells contribueixen, encara que no sempre aj que també poden entorpir, el processos d’avanç en l’aprenentatge dels infants.

En aquest cas, també com en altres aspectes que he comentat anteriorment, tinc experiència, encara que malgrat l’experiència, també em trobo amb certes dificultats i em queden moltes coses per aprendre en la relació amb les famílies a dia d’avui.

 Per exemple  amb aquells pares que no volen col·laborar o que menyspreen la teva feina és complicat mantenir una relació cordial, encara i així com a professionals suposo que ens haurem de proposar com un repte ja que també formaran part de l’escola i de la vida de l’infant.

En definitiva és una competència que penso que no sempre aniràs adquirint habilitats noves tenint en compte la diversitat familiar a la qual estem exposats avui en dia.

8.     Utilitzar les noves tecnologies.

Aquesta competència i per l’envergadura que té avui en dia a la nostra societat la tinc mitjanament assolida. El que vull dir amb això és que a la Carrera l’hem treballada amb profunditat, encara i així crec que em queda molt de camí per recórrer per pot ser utilitzar-la com a eina potent que millora els processos d’ensenyança- aprenentatge, i per una altra banda de forma innovadora per ser més eficaç de cara a la professió.

Tant com a finalitat o com a objectiu la integració de les TIC a l’escola és bàsica i per això és una competència imprescindible avui en dia. Penso que la dificultat radica en què el professorat a part de formació digital, tingui recursos metodològics per l’ocupació correcta d’aquestes per tal treure-li el profit necessari de cara a l’ensenyança.

9.     Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió.

El desenvolupament de certes actituds, valors i creences en l’escola i en els nostres alumnes és una feina diària a la qual li hem de dedicar tant o més temps que l’educativa. Es tracta més aviat de fer possible aquesta transmissió mitjançant més aviat, els nostres actes que no pas a vegades amb tanta il·lustració o fonamentació teòrica que es queda en l’aire i no arriba a calar en les persones.

Encara i així, la pràctica fins i tot per qualsevol mestre amb tota la formació de la qual disposa és més complicada. Aquest fet deriva de que com a persones tenint els nostres prejudicis inherents a la cultura en la qual vivim, i desfer-nos d’ells és una tasca difícil. De totes formes, hem de saber treballar-los per tal de millorar com a persones i pensar que tothom té dret independentment de la raça o la cultura a tenir educació i una vida digna. I en aquesta línia fer veure i aplicar aquests principis amb els nostres alumnes.

10.  Organitzar la pròpia formació contínua.

La formació és imprescindible per qualsevol professió. I en el cas del mestre la considero imprescindible perquè és un punt de partida des del quals aniràs qüestionant o plantejant on estàs, on vols anar, quines coses t’agradaria introduir noves o quines ja no et serveixen i vols abandonar. Seria un procés de cíclic en el qual creixes i mors, o fins i tot pots tenir temps d’espera també necessaris per anar construint el propi camí.

En aquest sentit espero tenir l’oportunitat els recursos per poder formar el meu propi camí, això sí amb el suport i la mirada dels meus companys i la pròpia institució ja que no hem d’oblidar que formen part d’una institució, l’escola.

En relació a la implicació en les tasques de l’ensenyança o del sistema educatiu i el que comporta com els recursos i obligacions de l’organització, desafiaments, etc. em queda un poc lluny perquè no tinc l’experiència d’haver estat dins de la institució. Si que m’agradaria afegir que  des de fora, actualment, intueixo algunes de les mancances que està vivint l’escola actualment en quan a recursos personals, materials, i principalment econòmics degut a la crisi econòmica viscuda. En relació a aquesta qüestió només dir que en sóc conscient, però no sabria ara mateix no estan dins com reconduir o aportar per millorar la situació actual.

En un futur, espero poder reflectir en les meves memòries o diaris personals com a docent quines són les meves experiències en conjunt a totes les competències i com han millorat o crescut en general i quines segueixen essent els meus punts febles perquè suposo que sempre hi haurà aspectes a millorar al llarg de la vida.