Al
seminari hem estan descrivint vàries situacions que identificaven com a bones
pràctiques de forma individual, cadascú del centre on està. A continuació, hem
intentat destriar quins serien aquells ingredients que podrien definir el que és una bona pràctica
com ara:
-Partir
de l’observació per esbrinar els interessos o dificultats que presenten
aquests.
-Durada
d’aquestes pràctiques, és a dir, si es fan de forma continuada o puntual.
-Programar
i planificar totes aquelles accions que posen en marxa al centre.
-Disposar
d’un diari on es plantegin dubtes, dilemes, qüestions sobre aquelles situacions
que no les veiem o tenim clares.
-L’avaluació
i l’autoavaluació de les accions passades.
-Disposar
de suport al centre d’altres companys que també
aportin la seva mirada, és a dir, a part de l’auto-observació, tenir un
observador externs que ens pugui guiar.
-Ajustar
el temps que sigui necessari a cada
pràctica sense deixar emportar-nos per les presses o els horaris rígids.
-Patir
d’un vincle afectiu fort i segur amb els infants.
Etiquetes 1.2 i 4.1:
1.2. Reflexiono sobre el que és una bona pràctica, sobre els
elements que ha de tenir.
4.1. La identificació d’aquesta bona pràctica es realitza a partir
d’uns marcs teòrics que es basen en una concepció determinada de com s’ha de
dur a terme una determinada pràctica.
